Las Inhumaciones infantiles y otros ritos en el poblado ibérico de la Penya del Moro de San Just Desvern (Barcelona) / Carme Miró i Alaix, Josep Barberà i Farràs, Domènec Campillo, Núria Molist i Capella



En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 14 (1989) , p. 161-172
Notes a peu de pàgina.

Sant Just Desvern desaparegut



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 105 (Apunts bibliogràfics) 
Ressenya de:
/ Pere Font, Juli Ochoa. El Papiol : Efadós, 2021

El Camí de la Muntanya; Santjustencs Olímpics; El Refugi antiaeri de les Escoles; Entrevista a Ricardo Bofill



Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2022
150 p. : il. ; 24 cm (Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, 26) 
ISSN 2385-4278

Memòries de l'exili de Josep Milà i Mitjans



Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2021
260 p. : il. ; 24 cm (Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, 25) 
Bibliografia. Índex onomàstic i toponímic. Glossaris. Inclou: llibreta de poemes. Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just Desvern i la col·laboració i assessorament de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern.
ISSN 2385-4278

El Centre d'Estudis Santjustencs (CES), juntament amb una vuitantena de voluntaris han transcrit les llibretes de les memòries de l'exili de Josep Milà i Mitjans gràcies a la bona disposició dels seus nets, Milà Nuell i Castellví Milà, per posar a disposició del CES les llibretes, fotografies i altres documents. El projecte va ser presentat a la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana (RECERCAT) de 2017 a Reus. Eren els inicis, i algunes de les dades de què es disposava eren parcials o bé poc acurades. Ara, just acabant el 2021, la feina de tot l'equip de col·laboradors es veu recompensada amb l'edició d'aquest llibre que també ha comptat amb la generosa participació dels hereus de Josep Bartolí i Manuel Moros. Ells van saber reflectir amb dibuixos o bé fotografies el drama de l'exili dels defensors d'un govern legalment constituït mitjançant un procés democràtic d'eleccions.

300 anys de migracions a Sant Just Desvern / per Cristina Gandoy, Àngel Gonzalo, Jordi Gumà i Antonio López



En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 533-559

L'Ateneu de Sant Just Desvern 1918-2018



Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2020
400 p. : il. col. ; 24 cm (Miscel·lania d'estudis santjustencs, 24) 
Bibliografia. Índex onomàstic.
ISSN 2385-4278

Santjustenques : vides en democràcia / Ajuntament de Sant Just Desvern, [et al.]



Sant Just Desvern : Ajuntament de Sant Just Desvern, 2019
284 p. : il. col. ; 24 cm (Miscel·lania d'estudis santjustencs, 22) 
ISSN 2385-4278

Miscel·lània de viatges i festes majors / [Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà]
Amat i de Cortada, Rafael d' (Maldà, Baró de)


1779-1786
165 f. ; 21 cm

Recull de narracions d'excursions realitzades pel baró de Maldà a Barcelona, Albons, Pineda, Vilafranca, Tarragona, Reus, Mataró i Calella, i de festes que es feren a Esplugues, Sant Just d'Esvern, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i L'Hospitalet.

Nous vasos amb decoració campaniforme a Catalunya : la Riba i Olèrdola / Ricardo Batista Noguera, Jordi Rovira i Port
Batista Noguera, Ricard


En: Empúries. Barcelona, núm. 47 (1985) , p. 224-229 : il. (Noticiari) 
Notes.

El Poblat ibèric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern / Josep Barberà
Barberà i Farràs, Josep


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1988-1989 (1989) , p. 7-14

La Capacidad de regeneración urbana de los frentes comerciales abandonados : Sant Just Desvern como caso de estudio / Pere Ponsatí Caño
Ponsatí Caño, Pere


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 11 (desembre 2021), p. 237-256 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Centre d'Estudis Santjustencs / Pere Font
Font, Pere


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 20 (2014) , p. 49-53 (Dossier, 40è aniversari del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat) 

El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del Cadastre de 1716 / [ressenya de:] Carme Montaner i Garcia
Montaner i Garcia, Carme


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 230-231 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens. Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019

Sant Just Desvern desaparegut / Pere Font, Juli Ochoa
Font, Pere


El Papiol : Editorial Efadós, 2021
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca del Baix Llobregat, 71) 
ISBN 9788418243264

A inicis del segle XX, Sant Just Desvern era un poble rural, amagat a vuit quilòmetres de Barcelona i municipi d'estiueig dels burgesos. Amb la vall agrícola i les masies, gaudia d'un paisatge idíl·lic. Els grans propietaris crearen l'eixample, veïnat tranquil envoltat de torres. Hi hagué un canvi de paradigma amb la fàbrica de ciment, quatre bòbiles i la fàbrica de pastes. Connectada la carretera amb el nucli antic, la construcció d'Els Pisos i de noves zones industrials, a més dels habitatges del Walden i del rodal, van acabar de reblar el clau urbanístic d'un poble. (Editorial).

L'Actitud dels borbònics envers la població civil. El cas de Sant Just Desvern / per Coral Torra i Pannón
Torra i Pannón, Coral


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 429-454

Jaume Montserrat, un mariner republicà santjustenc / Juli Ochoa i González
Ochoa i González, Juli


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 125-153


El santjustenc Jaume Montserrat Pagès (1821-1866) pot ser considerat un bon exemple del que van ser els trabucaires de l'època. Procedent del més pur bandidatge, durant las Guerra dels MMatiners organitzarà una partida republicana que més endavant s'integrarà en una altra més gran de clara orientació carlina, amb la qual participarà en combats d'envergadura en que tindrà sovint un paper decisiu. Més tard protagonitzarà una sonada defecció i canvi de bàndol i llavors es dedicarà a perseguir els seus antics camarades. La seva atzarosa trajectòria vital el durà altre cop al món de la delinqüència, en el qual acabarà trobant la mort. El present treball està centrat en els detalls de la participació d'aquest personatge en aquella guerra.

Les Inversions barcelonines en els recursos hidràulics a Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda fins a l'arribada del canal de la Infanta / M. Luz Retuerta Jiménez
Retuerta i Jiménez, Maria Luz


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 293-309
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

En aquesta comunicació es fa una aproximació a les inversions barcelonines en recursos hidràulics als termes municipals de Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Santa Creu d'Olorda. La cronologia d'aquest estudi comprèn el període que va des de les primeres concessions medievals fins abans de l'arribada del canal de la Infanta, l'any 1819. L'estudi se centra en les concessions de la Batllia General de Catalunya per a la captació, tant de les aigües exteriors com de les subterrànies. També es detallen les inversions per conduir les aigües a través de mines fins a algunes grans finques del pla del Llobregat. Les inversions de les elits barcelonines en aquesta zona del Baix Llobregat van transformar aquest territori. Al llarg dels segles, la distribució dels recursos hídrics va anar canviant d'acord amb els canvis econòmics i socials, amb la característica comuna de la falta de participació de les institucions locals en la gestió de l'aigua. En aquest article es fa una aproximació a les diverses etapes i a les conjuntures en les quals es van produir aquests canvis. Es relaciona l'ús de l'aigua amb l'estructura de la propietat i amb l'origen i la creació de les grans finques d'aquesta part del Baix Llobregat. D'altra banda, es fa un apropament a les elits inversores i a les transformacions de les relacions socioeconòmiques vinculades a la possessió de l'aigua. També s'analitzen les disputes, els repartiments i els pactes i equilibris que es van establir entorn de l'aigua. Les fonts utilitzades són els processos de la Batllia General de Catalunya dels segles XVII i XVIII de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i diverses escriptures notarials de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (concòrdies, compravendes, establiments, etc.) que hi fan referència.

El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens
Sbert i Pérez, Olga


Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019
225 p. : il. col., plàn. ; 30 cm + 2 mapes (Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, 23) 
Bibliografia. Índex onomàstic. Annex documental amb la transcripció literal del Cadastre de 1716 al català i al castellà. Text en català i castellà.
ISBN 9788493915452

A través de l'estudi dels cadastres municipals de 1716 i 1742, així com de la revisió de 1732 que inclou el dibuix de les finques, Olga Sbert i Raimon Masdéu han analitzat el territori de Sant Just Desvern durant el segle XVIII. Començant amb una introducció que contextualitza la implementació d'aquest impost a partir del Decret de Nova Planta, els autors han elaborat tot un seguit de mapes per entendre d'una forma molt visual com era el territori santjustenc en aquesta època, amb les masies, les cases, les vies de comunicació, els conreus, els noms dels llocs principals i els edificis públics. (PLECS).

El Monestir femeni de Sant Joan de l'Erm / Raimon Masdéu i Termens
Masdéu i Termens, Raimon


Sant Just Desvern : Ajuntament, 2019
47 p.

Tot i que el de Sant Joan de l'Erm, a Sant Just Desvern, va ser un dels monestirs de monges donades més importants del bisbat de Barcelona durant l'edat mitjana, la seva activitat va cessar a mitjan segle XV. En aquesta monografia, Raimon Masdéu fa un repàs de la història d'aquest monestir, del qual actualment no es conserva ni l'edifici, des de la fundació l'any 1228 a partir d'una donació del rector de Sant Just Desvern, fins a la desaparició durant la segona meitat del segle XV. L'autor exposa diferents hipòtesis per explicar la fi de l'activitat religiosa, com la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General o la situació del monestir, bastant inhòspita. (Plecs).

Comiat a Sant Just / Pere Brull Angela
Brull i Angela, Pere


En: Miscel·lània d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, núm. 21 (2017) , p. 9-159 : il.
Resums en català i anglès.

El Comiat és un recorregut pòstum de Pere Brull Angela per Sant Just Desvern en el qual els records d'infantesa de l'autor es barregen amb els canvis paisatgístics i urbanístics que s'han produït el darrer segle al poble que el va veure néixer. Les històries d'altres temps es mouen sobre dos eixos principals com són l'Administració pública local i l'educació. L'assumpció per part d'en Pere de càrrecs directius en les organitzacions juvenils de la postguerra, així com el seu pas posterior per sindicats, mutualitats laborals i l'Ajuntament, va marcar profundament la biografi a de l'autor. Aquest recorregut personal marca les seves anàlisis, en les quals no estalvia en cap cas la crítica quan, d'acord amb els seus criteris i principis, el fet o l'actuació que s'hi descriu no el considera encertat. L'àmbit de les escoles i els mestres està particularment dins l'òrbita d'interessos del seu ull crític i incisiu. El relat de la restitució al culte de l'església de Sant Just, d'altra banda, sembla pivotar com a nou punt d'inici d'un ordre en el qual l'autor va creure i va exercir.El relat inclou notes autobiogràfiques, particularment, del seu pas per l'arxiu parroquial i el Centre d'Estudis Santjustencs, on va desenvolupar una intensa tasca de recopilació i difusió de la memòria col·lectiva de Sant Just. La descripció de la jubilació i de fer-se gran està envoltada, sobretot, pels amics, però també per la constatació de la pèrdua de facultats físiques, tot plegat explicat sempre amb un gran sentit de l'humor. De forma singular i anecdòtica, es fa esment de la novel·la que ell mateix va escriure amb motiu d'una corrida que va tenir lloc durant la festa major de 1944.